Canibal

L’art, un crit de l’ànima

Josep Antoni Garcia Bel (G.Bel) és un dels creadors contemporanis que més m’impressionen, per l’impacte estètic i emocional que ens produeix la seva obra. El treball de GBel deixa en nosaltres una empremta visual profunda i trasbalsadora. A Caníbal, G.Bel ens interpel·la i ens confronta amb els nostres propis dimonis, amb les ombres que s’amaguen rere la construcció civilitzadora que confereix al món que ens envolta una aparença confortable. L’art contemporani no es limita a crear o a imitar la bellesa, sinó que obre les finestres de l’ànima perquè n’emergeixin la llàgrima i el crit, per redescobrir-nos, desemparats, en la fragilitat i la nuesa que som. GBel ens parla de nosaltres, del fil de sang que travessa els segles. La vida engendrant-se i consumint-se, foc de tendresa i de pulsions cruels, una onada de cossos que gaudeixen de ser i que el temps incessant extingeix. La possessió és una circumstància sempre efímera i fugaç, sovint només imaginada. I tanmateix inspira, insaciable, la negació de l’altre, la violència. Depredadors, el cicle de la submissió es repeteix sense repòs, malgrat l’anhel d’humanitat, de dignitat que es revolta, com ho fa G.Bel, denunciant la nostra pròpia destrucció. Illes de llum, mons ferits, cerquem refugi en l’art. L’obra de GBel proclama el llamp del desig, esculpeix a l’aire l’abisme del dolor, ens invita a retrobar-nos en el mirall antic de les generacions, en el ressò d’un somni tants de cops vençut i que reconstruïm des de la veu i des del gest de l’art.

Carles Duarte i Montserrat

Translate »