Els colps del mall

“Hi ha mentides, mentides podrides i estadístiques”. Sir Winston Churchill (entre altres coses, premi Nobel de Literatura…)

Hi ha els noms. Les edats. El sexe, els sexes. Les maneres en com ens definim. La nostra història envers la dels altres. Hi ha els taurons blancs que han perdut l’instint de la cacera. Hi ha milions d’homes i dones a la riba Nord menjant macarrons, o déntols, o pops i de fons, amb el televisor silenciat per no sentir els crits, hi ha la banda sonora muda, tots els matisos no blancs de la pell, tots els colors del blau de la mar quan esdevé tomba. Hi ha llengües que s’ofeguen. Potser el darrer parlant d’una llengua mil·lenària s’afona amb cants de balenes i es perd una manera de dir t’estimo i una manera de dir fills de puta. Es dissol en la mar de les estadístiques. 

Hi ha l’escultura que m’emportaria a casa per ser veu constant de la consciència, si és que hi ha cases d’algú que no siguin pura especulació, si és que hi ha cases d’algú que no siguin diners tacats de sang. No hi ha vermell en l’obra, només aquest metall que lacera consciències i que ens fan creure que l’artista o és compromès o no serà. Hi ha tot això i els colps de mall que esbutzen les nostres darreres defenses. Què farem en sortir de l’exposició? Comprarem enguany molls a la llonja sabent que potser tenen les entranyes plenes de cadàvers? Ens mullarem els peus ara que arriba el sol perquè les onades ens duguin rastres de pells fosques afonades? 

Cada un dels tubs, cada un dels metalls acerats de l’obra s’haurien de clavar en la nostra consciència i destruir les fronteres. Aquesta mar s’hauria d’omplir de mans, de mans que estiren mans, que agafen cossos, que esdevenen salvació, que recuperen pells a punt de dissoldre’s dins aquesta mar on els taurons blancs només han de seguir les pasteres per alimentar-se. S’hauria d’omplir d’humanitat(s) i deixar de banda les estadístiques. I per això l’art esdevé un crit d’alerta que ha deixondir-nos i tornar-nos a fer humans quan tots ens volen convertir en números. Calen molts cops de mall per trencar-ho tot i que neixi quelcom nou amb ànima.

SEBASTIÀ BENNASAR.